Compromís Mediambiental a Finlàndia

Una altra de les grans diferències entre Espanya i països com Finlàndia és el compromís real amb el medi ambient, que es nota tant a Hèlsinki (ciutat) com al poble més petit o aïllat pel que vam passar i fins i tot per les seves carreteres.

Tot, absolutament tot, està impecablement net i cuidat. Fins i tot els boscos semblen ser netejats per algú (quan en realitat és que no són embrutats per ningú). Tampoc es veuen ruïnes, o espais abandonats que enlletgeixin els llocs.

Les carreteres principals estan construïdes respectant la natura, no els plànols dels enginyers, si hi ha una elevació o un bosc: no es destrossa i travessa, sinó que es rodeja. Les cabanes aïllades als llacs estan construïdes i col·locades de tal manera que des del llacs pràcticament no es veuen, és a dir, sempre es deixa una o dues línies d’arbres entre el pla on està construïda la cabana i la riba del llac.

Una de les coses més sorprenents sota el meu punt de vista és: “el dret de lliure trànsit” que hi ha a Finlàndia i que estipula coses com que tots poden circular lliurement per la natura (boscos i finques particulars) i recol·lectar baies i bolets, independentment de qui sigui el propietari de la terra, a la natura està permès acampar a qualsevol lloc sempre que no estiguis massa a prop de cases ni molestis als seus habitants, ni deixis escombraries… i algunes coses més (si trobo l’enllaç complet l’afegiré). La qüestió és que aquests drets generals de trànsit s’han convertit en una tradició i probablement hagin creat la base per a una actitud positiva del poble cap a la protecció de la natura.

Als parcs nacionals no hi ha papereres, i així i tot estan impecables: cada visitant és responsable de portar-les seves escombraries i deixar-ho tot com ho ha trobat.

Una altra més és el reciclatge: la primera vegada que vam anar a un supermercat a Finlàndia ens va fer gràcia el que vam deduir que eren “contenidors de reciclatge”, en forma de caixer automàtic amb una obertura circular i encastats a la paret. Després ens vam quedar bocabadats al veure una senyora, que en acabar de dipositar les seves llaunes i ampolles li donava a un botó i li sortia un paperet: el descompte en € per a la seva propera compra per l’import que havia tornat en llaunes i ampolles. I ja no vam poder més quan vam ver a un home “enorme” (tipo víking) carregant des del seu cotxe en un dels carrets centenars de llaunes i ampolles buides. Et paguen per reciclar! Per descomptat que reciclen i classifiquen les seves escombraries.

A la nostra segona visita al supermercat vam provar l’experiència amb algunes llaunes i ampolles que haviem utilitzat: us asseguro que et tornen un dineral: 15 cent€ per llauna i fins a 45 cent€ per ampolla. Fa pensar sobre els nostres ajuntaments i les nostres pràctiques per reciclar, oi?

Reciclatge a Finlàndia

No recordo més exemples. Però, en definitiva i com en altres àmbits, l’actitud ciutadana i governamental respecte a la natura està enormement enfocada a protegir-la i mantenir-la tot seguint senzilles pràctiques i costums i, sobretot, basant-se en el respecte propi i mutu. Què us sembla?

Deixa un comentari