Want create site? Find Free WordPress Themes and plugins.

Compromís Mediambiental a Finlàndia

Una altra de les grans diferències entre Espanya i països com Finlàndia és el compromís real amb el medi ambient, que es nota tant a Hèlsinki (ciutat) com al poble més petit o aïllat pel que vam passar i fins i tot per les seves carreteres.

Tot, absolutament tot, està impecablement net i cuidat. Fins i tot els boscos semblen ser netejats per algú (quan en realitat és que no són embrutats per ningú). Tampoc es veuen ruïnes, o espais abandonats que enlletgeixin els llocs.

Les carreteres principals estan construïdes respectant la natura, no els plànols dels enginyers, si hi ha una elevació o un bosc: no es destrossa i travessa, sinó que es rodeja. Les cabanes aïllades als llacs estan construïdes i col·locades de tal manera que des del llacs pràcticament no es veuen, és a dir, sempre es deixa una o dues línies d’arbres entre el pla on està construïda la cabana i la riba del llac.

Una de les coses més sorprenents sota el meu punt de vista és: “el dret de lliure trànsit” que hi ha a Finlàndia i que estipula coses com que tots poden circular lliurement per la natura (boscos i finques particulars) i recol·lectar baies i bolets, independentment de qui sigui el propietari de la terra, a la natura està permès acampar a qualsevol lloc sempre que no estiguis massa a prop de cases ni molestis als seus habitants, ni deixis escombraries… i algunes coses més (si trobo l’enllaç complet l’afegiré). La qüestió és que aquests drets generals de trànsit s’han convertit en una tradició i probablement hagin creat la base per a una actitud positiva del poble cap a la protecció de la natura.

Als parcs nacionals no hi ha papereres, i així i tot estan impecables: cada visitant és responsable de portar-les seves escombraries i deixar-ho tot com ho ha trobat.

Una altra més és el reciclatge: la primera vegada que vam anar a un supermercat a Finlàndia ens va fer gràcia el que vam deduir que eren “contenidors de reciclatge”, en forma de caixer automàtic amb una obertura circular i encastats a la paret. Després ens vam quedar bocabadats al veure una senyora, que en acabar de dipositar les seves llaunes i ampolles li donava a un botó i li sortia un paperet: el descompte en € per a la seva propera compra per l’import que havia tornat en llaunes i ampolles. I ja no vam poder més quan vam ver a un home “enorme” (tipo víking) carregant des del seu cotxe en un dels carrets centenars de llaunes i ampolles buides. Et paguen per reciclar! Per descomptat que reciclen i classifiquen les seves escombraries.

A la nostra segona visita al supermercat vam provar l’experiència amb algunes llaunes i ampolles que haviem utilitzat: us asseguro que et tornen un dineral: 15 cent€ per llauna i fins a 45 cent€ per ampolla. Fa pensar sobre els nostres ajuntaments i les nostres pràctiques per reciclar, oi?

Reciclatge a Finlàndia

No recordo més exemples. Però, en definitiva i com en altres àmbits, l’actitud ciutadana i governamental respecte a la natura està enormement enfocada a protegir-la i mantenir-la tot seguint senzilles pràctiques i costums i, sobretot, basant-se en el respecte propi i mutu. Què us sembla?

Did you find apk for android? You can find new Free Android Games and apps.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada